aleatori -òria adj Que depèn de l’atzar. [probabilitat]
atzar m Conjunt de causes desconegudes que fan que el resultat d’un esdeveniment sigui incert. [probabilitat]
cartograma m Representació gràfica d'informació estadística mitjançant símbols en un mapa o bé acolorint les diferents zones en funció dels valors que pren la variable estadística que s’estudia. [conceptes bàsics]
cens m Procediment de recollida d’informació, recopilació i publicació de dades demogràfiques, econòmiques i socials, referides a una determinada data i per a tots els elements considerats (individus o empreses) d’un territori determinat. Per exemple, el Cens de població. [inferència estadística]
coeficient de correlació lineal (r) m Mesura de la relació lineal entre dues variables amb valors entre -1 i 1. El 0 indica que no hi ha correlació lineal entre les dues variables; l’1, que hi ha una correlació lineal positiva perfecta i el -1 una correlació lineal negativa perfecta (a major valor de la variable 1 menor és el valor de la variable 2). [estadística descriptiva]
coeficient de variació m Mesura que indica la representativitat de la mitjana aritmètica dels valors de la variable. Es calcula fent el quocient entre la desviació estàndard i la mitjana aritmètica, i normalment es dóna en percentatges, és a dir, multiplicat per cent. Si el coeficient de variació és petit (proper a 0), aleshores els valors presenten poca dispersió respecte a la mitjana aritmètica, és a dir, que la mitjana és molt representativa. [estadística descriptiva] Vegeu animació
combinació f Cadascun dels subconjunts del mateix nombre d’elements d’un conjunt finit donat, i de manera que dos d’aquests subconjunts difereixen en un element. Per exemple, en el conjunt de valors 1, 2, 3 i 4, si els prenem de 2 en 2, tindrem les combinacions sense repetició següents: (1, 2), (1, 3), (1, 4), (2, 3), (2, 4) i (3, 4). [probabilitat]
correlació f Valor que mesura la relació o el grau de dependència entre dues variables quantitatives. [estadística descriptiva]
desviació estàndard f Mesura de dispersió o variabilitat que es calcula fent l'arrel quadrada positiva del valor de la variància. [estadística descriptiva]. sin. compl. desviació típica Vegeu animació
diagrama de barres m Representació gràfica de les dades recollides mitjançant barres o rectangles en què la base és igual i l’altura correspon a la freqüència del valor representat. Generalment, en l’eix d’abscisses (horitzontal) es representen els valors que pren la variable i en l’eix d’ordenades (vertical) es representa la freqüència absoluta o relativa. La barra més alta correspon a la moda. Però també es poden representar en l’eix d’ordenades els valors que pren la variable i en l’eix d’abscisses, la freqüència. En aquest cas, la moda serà representada per la barra que arriba més a la dreta. [conceptes bàsics]. sin. compl. diagrama de columnes Vegeu animació
diagrama de dispersió m Conjunt de punts que representen els elements d’una mostra en un pla o en un espai definit mitjançant eixos cartesians que representen variables observades en els elements. [conceptes bàsics] Vegeu animació
diagrama de sectors m Representació gràfica de les dades recollides mitjançant un cercle o un semicercle dividits en sectors o parts d’àrees proporcionals a les freqüències. Per calcular l’àrea de cada sector s’ha de multiplicar la freqüència relativa per 360º en el cas d’un cercle o per 180º en el cas d’un semicercle. [conceptes bàsics]. sin. compl. pastís Vegeu animació
diagrama lineal m Representació gràfica de les dades recollides mitjançant una línia que uneix els diferents valors obtinguts. [conceptes bàsics]. sin. compl. diagrama de línies Vegeu animació
distribució normal f Llei de probabilitat contínua i simètrica en la qual la mitjana, la moda i la mediana coincideixen. La representació gràfica es correspon amb la campana de Gauss. [inferència estadística] Vegeu animació
domini m Conjunt de valors que pot prendre una variable o funció. [conceptes bàsics]
enquesta f Procediment de recollida d’informació, normalment mitjançant un qüestionari, que té per objectiu obtenir dades sobre un determinat fenomen i que, generalment, s’adreça a una mostra de població com a objecte d’estudi. Per exemple, l’Enquesta industrial d’empreses. [inferència estadística]
error mostral m Mesura de la precisió o exactitud dels resultats obtinguts mitjançant una mostra. Està determinat pel tipus de disseny mostral seleccionat, la grandària de la mostra, el nivell de confiança utilitzat i la variància de la població. [inferència estadística]
error no mostral m Mesura de la precisió que no depèn del disseny mostral, sinó del desenvolupament de l’operació de camp entre d'altres factors. [inferència estadística]
esdeveniment m Qualsevol dels resultats possibles que es poden produir en un experiment aleatori. Per exemple, que en el llançament d’un dau surti un nombre més gran que 3. [probabilitat]
esdeveniment equiprobable m Esdeveniment que té la mateixa probabilitat d’ocórrer que un o altres fets determinats. Per exemple, en el llançament d’una moneda, la probabilitat que surti cara o creu és la mateixa: ½. [probabilitat]
esdeveniment impossible m Esdeveniment que no pot ocórrer mai; per tant, la seva probabilitat és zero. Per exemple, que en el llançament d’un dau de 6 cares surti el 7. [probabilitat]
esdeveniment possible m Esdeveniment que pot ocórrer dins del conjunt de fets. Per exemple, que en el llançament d’un dau surti el 3. [probabilitat]
esdeveniment segur m Esdeveniment que pot ocórrer amb tota certesa. Per exemple, que en el llançament d’un dau surti un número entre 1 i 6. [probabilitat]
esperança matemàtica f Valor esperat com a resultat d'un experiment aleatori que es repeteix un nombre elevat de vegades. Si tots els esdeveniments tenen la mateixa probabilitat, el valor esperat és la mitjana aritmètica. Es calcula sumant o integrant, sobre tots els valors possibles d'una variable aleatòria, els productes d'aquests valors per les seves probabilitats. [probabilitat]
estadístic m Valor o conjunt de valors que es calcula mitjançant les dades d’una mostra i que s’interpreta com una aproximació al valor vertader poblacional. [inferència estadística]
estadística f Ciència que recull, classifica, analitza i interpreta dades relatives a un conjunt d'elements. [conceptes bàsics]
estadística descriptiva f Part de l’estadística que descriu, analitza i representa un conjunt de dades utilitzant mètodes numèrics i gràfics amb l’objectiu de sintetitzar i representar aquesta informació. [estadística descriptiva]
estimació f Càlcul del valor esperat d'un o de més paràmetres d'una població a partir de les observacions d'una mostra. [inferència estadística]
experiment aleatori m Prova el resultat de la qual no es pot predir perquè depèn de l’atzar. Es pot repetir sempre sota les mateixes condicions. Per exemple, llançar un dau o llançar una moneda. [probabilitat]
freqüència absoluta f Nombre d’elements d’una població o d’una mostra que tenen un determinat valor d’una variable. La suma de totes les freqüències absolutes ha de ser igual al total de la població o de la mostra. [conceptes bàsics]
freqüència acumulada f Suma de les freqüències, absolutes o relatives, d’una variable fins a un cert valor. [conceptes bàsics]
freqüència relativa f Fracció d’elements d’una població o d’una mostra que tenen un determinat valor d’una variable. Es calcula dividint el nombre de vegades que es repeteix un valor d’una variable pel nombre total d’elements de la població o la mostra. La suma de totes les freqüències relatives ha de ser igual a 1 en el cas que s’expressi en fraccions o nombres decimals i ha de ser igual a 100 en el cas que s’expressi en percentatges. [conceptes bàsics]
gràfic m Representació de les dades recollides mitjançant un dibuix, que sintetitza una demostració, un concepte, un procediment o una distribució d’aquestes dades. Els gràfics poden ser de diferents tipus: barres, sectors, lineals, pictogrames, cartogrames i histogrames, entre d’altres. [conceptes bàsics]
histograma m Representació gràfica per a variables quantitatives contínues que s’obté construint sobre cada interval de classe, marcat en l’eix d’abscisses, un rectangle l’àrea del qual és proporcional a la freqüència, absoluta o relativa, corresponent a l’interval. [conceptes bàsics] Vegeu animació
índex m Quocient entre un valor considerat i un valor de referència anomenat base i que generalment es presenta multiplicat per 100. Permet comparar les magnituds que pren una variable entre dos períodes de temps o entre dos espais. Per exemple, l’índex de preus de consum (IPC). [conceptes bàsics]
indicador estadístic m Xifra de referència utilitzada per resumir dades estadístiques. Hi ha diferents tipus d’indicadors: mitjanes, raó, proporció, índex i taxa, entre d’altres. [conceptes bàsics]
inferència estadística f Part de l’estadística dedicada a obtenir resultats d’una població objecte d’estudi a partir dels resultats obtinguts de l’anàlisi d’un subconjunt d’aquesta població, anomenat mostra. [inferència estadística]
interval de classe m Agrupació de valors d’una variable quantitativa contínua per tal de facilitar-ne la interpretació mitjançant taules o gràfics. Conté tots els valors que es troben entre el valor mínim i màxim que delimiten l’interval. [conceptes bàsics]
marc mostral m Relació o llista d’elements de la població utilitzada per seleccionar la mostra, és a dir, la font d’on s’extraurà la mostra (població investigada). [inferència estadística]
mediana f Valor situat en el centre d’un conjunt de dades observades, ordenades de menor a major. Per tant, té el mateix nombre de valors tant per sobre com per sota. En el cas que el nombre de valors sigui parell, es pren com a mediana la mitjana aritmètica dels dos valors centrals. [estadística descriptiva]
mesura de dispersió f Valor que mesura la desviació dels valors respecte a un de central que, generalment, és la mitjana aritmètica. Les principals mesures de dispersió són la variància, la desviació estàndard i el rang. [estadística descriptiva] Vegeu animació
mesura de posició f Valor central a l’entorn del qual s’agrupen les dades quantitatives. Els principals valors centrals són la mitjana aritmètica, la mediana i la moda. [estadística descriptiva]. sin. compl. mesura de tendència central
mesura de tendència central f Vegeu mesura de posició
mitjana aritmètica f Quocient entre la suma dels valors obtinguts i el nombre total d’elements observats. [estadística descriptiva] Vegeu animació
moda f Valor de la variable que es repeteix més vegades i, per tant, el que té la freqüència absoluta més alta. [estadística descriptiva]
mostra f Subconjunt d’una població que s’utilitza per explicar característiques del conjunt d’aquesta població. Generalment se simbolitza amb la lletra n. [inferència estadística] Vegeu animació
nivell de confiança m Probabilitat que el valor vertader del paràmetre poblacional que es vol estudiar estigui dins l’interval, l’estadístic mostral menys-més l’error mostral. [inferència estadística]
paràmetre poblacional m Valor vertader de la mesura d’alguna característica de la població i que, quan és desconegut, es pot estimar mitjançant una mostra. [inferència estadística]
permutació f Cadascuna de les ordenacions possibles dels elements d'un conjunt, quan el seu nombre és finit. Per exemple, en el conjunt de valor 1, 2, 3, les ordenacions possibles sense repetició són: (1, 2, 3), (1, 3, 2), (2, 1, 3), (2, 3, 1), (3, 1, 2) i (3, 2, 1). [probabilitat]
pictograma m Representació gràfica mitjançant dibuixos de les dades recollides. S’elabora amb el mateix procediment que un diagrama de barres, però substituint els rectangles per dibuixos que simbolitzen el fenomen estudiat. [conceptes bàsics]
població f Conjunt finit o infinit d’individus, unitats o elements que són objecte d’estudi i dels quals es requereix informació. Generalment se simbolitza amb la lletra N.[inferència estadística]. sin. compl. univers
probabilitat f Valor comprès entre zero i u associat a la certesa de produir-se un esdeveniment que es representa mitjançant una fracció P = (nombre de casos favorables/nombre de casos possibles). En experiments repetitius i independents, és el límit de la freqüència relativa de l'esdeveniment. Per exemple, la probabilitat que surti un 1 en el llançament d’un dau és 1/6, ja que són 6 els valors possibles (1, 2, 3, 4, 5 i 6). [probabilitat] Vegeu animació
proporció f Quocient d’un valor per un altre, en què el numerador és una part del denominador. Per exemple, el nombre d’homes dividit pel nombre total de persones (homes i dones). Es pot considerar un cas particular de raó. [conceptes bàsics]
quartil m Cadascun dels tres valors que divideixen una llista ordenada de dades observades d’una variable en 4 conjunts amb el mateix nombre de dades. El primer quartil deixa per sota seu el 25% de les observacions, el segon quartil equival a la mediana i deixa per sota el 50% de les observacions i el tercer quartil deixa per sota el 75% de les observacions. El quart quartil es correspon amb el valor màxim observat (100%). [estadística descriptiva]
rang m Diferència entre el valor observat més gran (màxim) i el valor observat més petit (mínim). Per exemple, de la sèrie de valors 1, 3, 8, 10 i 11, el rang és la diferència entre 11 i 1, és a dir, 10. És una mala mesura de dispersió perquè només es calcula a partir de dos valors extrems. [estadística descriptiva]. sin. compl. recorregut Vegeu animació
raó f Quocient d’un nombre per un altre. Per exemple, el quocient entre el nombre d’homes i de dones. [conceptes bàsics]
recollida de dades f Fase del procés de producció estadística en què s’obté la informació de les unitats objecte d’estudi. Es poden estudiar totes les unitats, com és el cas del censos, o bé una mostra representativa de totes les unitats, com és el cas de les enquestes per mostreig. Hi ha diferents tècniques d’obtenció de la informació: enquesta telefònica, enquesta per correu o enquesta cara a cara i s’acostuma a utilitzar un qüestionari. [conceptes bàsics]
tant per cent m Proporció d’una quantitat respecte d’una altra referida al valor cent com a unitat. Per exemple, el 15% de la població total és població estrangera vol dir el mateix que la fracció 15/100 i que 15 de cada 100 persones són estrangeres. [conceptes bàsics]. sin. percentatge
taula de doble entrada f Disposició pràctica en què les dades s’ordenen i/o es classifiquen per files i columnes, representativa de dues variables diferents. Per exemple, una taula on es recullen dades del pes i l’alçada. [conceptes bàsics]
taula de freqüències f Llista sistemàtica dels valors obtinguts de la variable observada amb la seva freqüència, absoluta o relativa, i que facilita el treball posterior de maneig i anàlisi de les dades. [conceptes bàsics]
taxa f Quocient d’un valor per un altre, en què el denominador es correspon amb la població total considerada i, generalment, es presenta multiplicat per 100 o per 1.000. Per exemple, llits hospitalaris per 1.000 habitants. [conceptes bàsics]
variable f Característica, qualitativa o quantitativa, dels elements d’una població, que pot prendre una sèrie de valors; per exemple, el sexe és una variable qualitativa que pren els valors “home” i “dona” i l’edat és una variable quantitativa que pot prendre valors més grans o iguals a 0. [conceptes bàsics] Vegeu animació
variable aleatòria f Variable que pot rebre diversos valors numèrics que depenen de l’atzar, per exemple, en una moneda, cara o creu. [conceptes bàsics]
variable contínua f Variable quantitativa que pot prendre qualsevol valor d’entre un parell de valors del domini de la variable, per exemple el pes o l’alçada. [conceptes bàsics] Vegeu animació
variable discreta f Variable quantitativa que s’expressa mitjançant un nombre sencer, per exemple el nombre de fills o el nombre d’ocupats d’una empresa. [conceptes bàsics] Vegeu animació
variable qualitativa f Variable que s’expressa mitjançant una qualitat, per exemple el sexe o l’ocupació. [conceptes bàsics] sin. compl. atribut Vegeu animació
variable quantitativa f Variable que s’expressa mitjançant una quantitat (un número) i pot ser contínua o discreta. Per exemple, el pes és una variable quantitativa contínua i el nombre de fills és una variable quantitativa discreta. [conceptes bàsics] Vegeu animació
variació f Cadascun dels subconjunts del mateix nombre d’elements d’un conjunt finit donat, de manera que dos d’aquests subconjunts difereixen en algun element o en l’ordre en què s’han pres aquests elements. [probabilitat]
variància f Mesura de dispersió o variabilitat que es calcula fent la mitjana aritmètica de la suma dels quadrats de les desviacions de cada valor respecte a la mitjana aritmètica. És sempre positiva, atès que és un valor al quadrat, i la seva arrel quadrada és la desviació estàndard. [estadística descriptiva] Vegeu animació
